Roba i sabó!

Recursos per al lleure

Desobediència civil: estratègia clau de la resistència pacífica 19/02/2013

Filed under: Educació per la pau,Gestió de conflictes — mbascomptevila @ 18:52

L’altre dia vaig comentar aquest article en una sessió i, tal com vaig prometre, us el comparteixo per si és del vostre interès. Com deia, en una sessió sobre resolució de conflictes d’un curs de monitors, va sorgir el debat al voltant de la desobediència i fins a quin punt la relacionem amb l’acció no violenta i, per tant, pacífica. A veure si amb aquest article trobeu algunes respostes o uns il·lustra algunes de les reflexions que van sortit.

*Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa: Aquí l’arxiu

xerrada-desobediencia-civil1Henry David Thoreu es va convertir en desobedient. Al segle XVII va negar-se a pagar la poll tax, una font d’ingressos habituals per a l’Estat de Massachusetts, i va anar a presó. Sense voler, aquest escriptor anarquista es va convertit un un model històric de

desobediència. Per a ell, la presó va ser la manera de fer pública la seva protesta, d’obligar al seu govern a admetre que existia una oposició. Oposició a l’esclavitud i a la guerra. “Thoreau reconeix que la seva associació amb el govern per

dura a través del mecanisme fiscal; és més, que aquesta associació li converteix en còmplice de la injustícia”, conta Antonio Casado en el seu llibre La desobediència civil a partir de Thoreau (Gakoa. 2002).

La desobediència civil és noviolenta. És una de les estratègies clau de la resistència pacífica. Busca utilitzar l’estat de dret per denunciar les lleis injustes. La Satyagraha de Mohandas Gandhi contra la ocupació británica, la lluita de Mandela contra el apartheid a sud-àfrica, la revolució del vellut de Txecoslovàquia, la defensa de Rosa Parks pels drets humans als EUA. Totes van ser conductes públiques que buscaren despertar el sentit de la justícia. A la fi, accions encaminades a l’educació cívica noviolenta d’aquelles persones adormides, les ja anomenades com majories silencioses.

L’actual situació de desmantellament dels Drets Econòmics, Socials i Culturals ha augmentat les accions de desobediència com a mètode de lluita. “Vam decidir utilitzar tots els canals possibles d’aquesta democràcia, fins esgotar totes les vies. Davant el menyspreu de les administracions i els mitjans de comunicació, pensarem en aturar els desnonaments i utilitzar la desobediència civil com a eina dins d’una estratègia major: aconseguir la ILP”, va comentar Ada Colau, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en la primera sessió del Cicle que l’organització Nova-Innovació social va celebrar, d’octubre a novembre de 2012, per debatre i millorar les accions desobedients.

Col·lectius com Iaioflautas, la PAH, Memetro, #Novullpagar i Free Gaza, entre d’altres, demostraren la capacitat de les bones idees i la creativitat per tal de posar en pràctica les 4 etapes d’aquesta lluita noviolenta: diàleg, denúncia, no col·laboració i desobediència pública. “Allò que li dona valor a la desobediència civil és que és pública, que té uns valors i que accepta les conseqüències de l’acció. Quan es passa de l’acció individual a la de grup, el govern té els dies comptats”, explica Pepe Beunza, primer objector de consciència per la noviolència a l’Estat espanyol. La violència deslegitima l’actuació, per tant la cultura de la pau i la formació desobedient és clau. No tothom està preparat per fer desobediència. Per aquesta raó passar de l’acció individual a la col·lectiva és un dels reptes.

Fa pocs mesos, des de Catalunya s’ha creat un moviment en el qual es fa una crida a la desobediència civil pels drets ciutadans i contra la dictadura financera. Sota el nom Acció Base de Ciutadania Desobedient han donat suport a la PAH, com a col·lectiu que aplica totes les característiques de l’acció noviolenta, i ara llancen la seva primera acció: la insubmissió fiscal a través de la campanya Penyora Fiscal per la Transparència Pública.

Totes aquestes mobilitzacions reclamen justícia social i lluiten, dia a dia, contra la política de la por. Han assumit una de les frases més potents de Thoreau: “Sota un govern que empresona injustament, el veritable lloc d’un home just està a la pressó”.

Advertisements
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s